Recuperació

Sort que tinc mútua privada. Sinó encara no hauria començat la recuperació.

La traumatòloga de la Seguretat Social, que em va fer l'avaluació del turmell em va dir:

- Mala època per fer recuperació, entre ponts i festes (com si jo hagués triat la data en que em van treure el guix). T'ho posaré urgent, a veure si et truquen aviat.

I m'han trucat per donar-me hora 21 dies desprès de treure'm el guix! Sinó hagués fet res, ara mateix tindria el peu com un cartró.

Hi he renunciat, a veure si poden agilitzar la recuperació d'un altre pacient.

Sense guix!

El Dr. Figa ha agafat la radial i amb 2 minuts, ha tret el guix que m'ha acompanyat durant 2 mesos.

Peluda, escarransida i mig pelada, així m'ha quedat la cama.

Quin plaer la meva primera dutxa sense guix!

Encara hauré d'anar amb crosses uns dies més, però quin GRAN canvi!

Feliç i contenta.

Demà

Totes les coses que vivim, ens ensenyen alguna cosa.

No sabeu pas quantes coses he après des de que porto el guix.

Un vaivé de records múltiples em circulen per tot el cos.

Demà, començo nova etapa.

Gràcies vida!

Angle de reflexió

Tinc la sensació que el dia 28 de setembre vaig sortir a córrer i encara no he tornat.

Estic en un parèntesis.

M'hi adapto.

Tipa

Espero que tota aquesta pluja sigui en benefici de la proliferació de bolets!

Desprès de dos dies tancada a casa (impossible sortir al carrer amb guix, crosses i pluja) avui m'han tret de passeig.

Entre el Montseny i les Guilleries. Hem fet un reagrupament familiar, amenitzat amb un bon tec!

Res més eloqüent ara mateix.

Empatia

Fa uns dies, que em fixo amb persones que com jo, ens movem per la ciutat amb crosses.

És curiós com t'identifiques de seguida.

Anem molt més a poc a poc que la resta de vianants, de tant en tant hem de parar i recuperar l'alè, si et trobes algú conegut i et pregunta: Què t'ha passat? ja tens apunt 3 frases ràpides per poder seguir el teu camí (no sabeu pas com cansa estar a peu coix).

És crea una complicitat especial. Et veus de lluny, et mires i somrius.

A vegades, et pares un minut i et preguntes: Com ho portes?

Loteria

Desprès dels periples que he viscut últimament, he pensat que el més sensat és jugar a la Loteria!

Demà hi ha un sorteig únic a la ONCE 11/11/11: un premi d'11 milions d'euros i 11 premis d'un milió d'euros.

La sorpresa ha estat meva quan he decidit comprar-ne un: ESGOTAT! m'he petejat (amb les meves amigues les crosses) 3 cabines de la ONCE.

Convençuda que em tocarien 11 milions d'euros, m'he hagut de conformar a comprar-ne un per diumenge 13.

No perdo l'esperança, i si em toca?!

A casa

Em sembla que no havia estat mai tantes hores a dins de casa!

Jo, que repartia els encàrrecs per poder sortir més cops al dia.
Que anava a comprar i tornava pel camí més llarg.
Que especulava amb nous accessoris i em llençava a la seva recerca per tots els comerços de la ciutat.

Farta de sentir-me: No et caurà pas mai la casa a sobre!
Ara va i em dic: Espero que no ho faci!

Mentrestant m'entretinc, mentre a fora encara plou.

Plou

En un altre moment, un dia com avui m'hauria emprenyat.

Portar ulleres i sortir al carrer sense paraigües no em barrufa. Però sentir la pluja dins de casa és una altre cosa.

I si a sobre no has de fer res més que llegir, escriure o navegar per internet, encara resulta més agradable.

Tot i tenir la segona regla en aquest periple de portar la cama enguixada, estic contenta.

S'hi està bé aquí dins, sentint com a fora plou.

Excursió amb crosses noves!

Avui he fet la meva primera excursió tota sola!

M'han acompanyat unes fantàstiques crosses semi noves que m'han deixat: pesen menys, fan menys soroll i tenen més adherència. Un flipe!

Guants, ronyonera i motxilla (imprescindible si compres qualsevol cosa).

He baixat els 40 escalons que em separen de l'exterior i a voltar.

He fet 4 encàrrecs, la motxilla semi plena (jersei inclòs) i he tornat a pujar els 40 escalons fins a casa.

Un bon berenar i a llegir el llibre que m'he comprat.

Avui, un bon dia

Bona dormida, trucar al xino que ens porti el dinar i fer el ronso al sofà.

Ahir, aniversaris d'amics. Molt divertit!

Terapèutic l'humor afegit en el titular: L'enguixada atropellada! jeje

Per molts anys.

M'han atropellat!

Segon post en un mateix dia trepidant.

Sortíem del bar amb ma mare i dos dels meus nebots, anàvem a fer uns encàrrecs.

Carrer Pompeu Fabra, tots els cotxes parats fent cua, travessem, una moto ens envesteix i patapam! ma mare, la noia de la moto i jo per terra. He picat amb el guix a terra i altre cop el genoll dret pelat. La noia de la moto i ma mare només s'han fet alguna rascada.

Ha vingut la policia hi han trucat a una ambulància, m'han dit que millor anéssim a l'hospital a fer una placa per veure com estava el peroné!

L'ambulància m'ha portat cap al Trueta. M'han fet una radiografia. Per sort el peroné no s'ha desplaçat. M'han curat el pelat i cap a casa.

Avui als aniversaris faré un brindis a la salut de tots i totes!

Ressaca

Ahir va ser un dia d'aquells de "battery low".

Dissabte vam anar a un guateque en un àtic (amb ascensor). Pica pica, barbacoa, música i gin tònics!

Fins i tot les meves amigues les crosses es van atrevir a saltar a la pista de ball a moure l'esquelet!

Això si, la tornada cap a casa va ser llarga.

I ahir quan em vaig despertar, vaig recuperar una sensació que feia molt temps que no tenia, la Sra. Ressaca xiulava dins el meu cap!

Sort, que un dia fent la croqueta al sofà ho arregla tot.

I avui ja estic preparada per anar a sopar i celebrar 2 aniversaris.

Temps

Ja no cal que estigui tota la nit de panxa enlaire, això m'ha permès un nou ventall de possibilitats alhora de dormir. Una gran millora.

Avui quan m'he despertat i m'he notat de costat, per un moment m'ha semblat que ja no portava el guix.

Durant una estona, he reflexionat sobre què té de bo tot plegat.

La gran conclusió ha estat, que he guanyat temps. Temps per llegir, escriure, mirar pelis i per avorrir-me. I de l'avorriment n'ha sortit aquest blog!

I avui tindrem una hora més de temps. Hi ha el canvi d'hora.

Aventurilla

Un fet tan simple com anar al metge a buscar la baixa, pot arribar a ser una aventura trepidant. Sobretot si plou i descobreixes que les teves companyes d'aventura, les que et permeten estar dreta i poder-te desplaçar, no són antilliscants.

L'altre inconvenient és que el guix no és gaire amic de l'aigua (comprovat empíricament) per tant cal portar paraigües. La pregunta és, com portes un paraigües i unes crosses alhora?! La prova ha estat superada gràcies a "Sant Miquel" (un altre dia us el presento).

Bones Fires a tots i totes!

I un mes més!

Desprès d'un mes de no poder-me dutxar sola, d'haver de fer repòs, de no poder cuinar, ni rentar plats, ni netejar i farta de la postura del missioner va i el metge em diu: Imma, farem un mes més de guix!

Com que farem! vaig pensar, aquí qui conviu nit i dia amb unes crosses sóc jo! els seus arguments eren: si volia tornar a córrer s'havia de soldar bé! córrer, cada vegada que penso en córrer m'agafa urticària i cada cop que veig les bambes un calfred em recorre el peroné!

Desprès del cabreig inicial vaig decidir que faria aquest blog, si haig d'estar un mes més de baixa per lo menys em distrauré.

Què va passar?

La meva última fal·lera ha estat córrer. Corria 3 cops per setmana, corria acompanyada, corria sola, corria tan com podia! Fins que fa un mes, al carril bici Girona -Salt, en una curva caic, em pelo un genoll i em trenco l'altre.

12 anys amb telèfon mòbil i el dia que el necessites, no el portes. De fet no portava ni mòbil, ni claus, ni targeta sanitària! Odissea per sortir del carril bici i arribar a l'hospital.

Sort que dos dies abans (i encara no sé perquè) vaig decidir depilar-me: cames, engonals i aixelles, perquè una cosa és arribar suada i l'altre, ben peluda!

Em van fer una placa i em van dir que m'havia trencat el peroné! El primer que em va venir al cap va ser la cançó de l'Alaska:

"Bailo todo el dia, con o sin compañia. Muevo la pierna, muevo el pie, muevo la tibia y el peroné; muevo la cabeza, muevo el esternón, muevo la cadera siempre que tengo ocasión."

I partir d'aquí comença el canvi de ritme. De córrer tan cop podia, a tenir les crosses com animal de companyia!