La meva última fal·lera ha estat córrer. Corria 3 cops per setmana, corria acompanyada, corria sola, corria tan com podia! Fins que fa un mes, al carril bici Girona -Salt, en una curva caic, em pelo un genoll i em trenco l'altre.
12 anys amb telèfon mòbil i el dia que el necessites, no el portes. De fet no portava ni mòbil, ni claus, ni targeta sanitària! Odissea per sortir del carril bici i arribar a l'hospital.
Sort que dos dies abans (i encara no sé perquè) vaig decidir depilar-me: cames, engonals i aixelles, perquè una cosa és arribar suada i l'altre, ben peluda!
Em van fer una placa i em van dir que m'havia trencat el peroné! El primer que em va venir al cap va ser la cançó de l'Alaska:
"Bailo todo el dia, con o sin compañia. Muevo la pierna, muevo el pie, muevo la tibia y el peroné; muevo la cabeza, muevo el esternón, muevo la cadera siempre que tengo ocasión."
I partir d'aquí comença el canvi de ritme. De córrer tan cop podia, a tenir les crosses com animal de companyia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario