Desprès d'un mes de no poder-me dutxar sola, d'haver de fer repòs, de no poder cuinar, ni rentar plats, ni netejar i farta de la postura del missioner va i el metge em diu: Imma, farem un mes més de guix!
Com que farem! vaig pensar, aquí qui conviu nit i dia amb unes crosses sóc jo! els seus arguments eren: si volia tornar a córrer s'havia de soldar bé! córrer, cada vegada que penso en córrer m'agafa urticària i cada cop que veig les bambes un calfred em recorre el peroné!
Desprès del cabreig inicial vaig decidir que faria aquest blog, si haig d'estar un mes més de baixa per lo menys em distrauré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario